La por.

Avui parlaré sobre la por. Segons la definició de la por es  una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill. Per a mi la por es una eina a utilitzar per els humans, sempre i quant estigi controlada completament, m’explique.

En el meu cas personal, encara moltes vegades tinc por sobretot quant tinc que eixir a parlar en públic d’avant de molta gent, però, es la mateixa por a fer-ho mal la que em fa fer-ho be, ja que tenint controlada aquesta por el prepares millor en els teus defectes i intentes corregir els possibles errors per a que vaga tot com la seda. També podríem posar un altre exemple, els soldats quant van a la guerra, ells també tenen por però es necessària ja que els mantindrà amb vida, tens que tindre eixa sensació de por per a poder estar alerta davant qualsevol acció. Per tant la por es pot dir que ens prepara millor davant qualsevol situació d’estrès.

Però sempre te que estar controlat aquest sentiment, ja que per exemple a l’hora de fer esport si vas amb por tindràs mes possibilitats de lesionar-te, però, tenint-la controlada podràs millorar i realizar mes exercicis que no hagueres imaginat que faries.

Per tant vaig a reafirmar que la por es un sentiment molt útil en els humans encara que sempre te que estar controlada completament des del meu punt de vista.

La educació s’analitza des de 3 conceptes. Com a sistema, com a tasca i com a professió.

Avui vaig a parlar sobre el concepte d’educació com a professió ja que vaig escriure un post sobre un professor que hem va agradar molt i em fa fer veure tot l’entramat de l’educació d’una manera diferent.

Trobem el docent com a tècnic i el docent pràctic o reflexiu. El docent tècnic es fa una pregunta i es “ com tinc que ensenyar eficaçment?”.

Hi ha diferents autors que han escrit sobre el tema; Sanchez Bañuelos, Mosston. Parlen sobre diferents metodologies d’ensenyament per a ser un millor professional. Dins aquesta visió tècnica de com ensenyar s’estableixen objectius per a aconseguir-los i es plantegen a traves de taxonomies, que son classificacions o distribucions jeràrquiques. Parteixen dels principis educatius generals per exemple les taxonomies motores i van evolucionant cap a objectius mes complexos.

D’altra banda el docent pràctic reflexiu entén l’educació com una pràctica lliure i deliberativa. El fonament de l’educació no es científic sinó humanístic, on l’objectiu es desenvolupar d’una forma correcta a l’esser humà. La ètica ocupa un lloc fonamental en aquesta perspectiva.

Tom (1981) un autor, parla de la docència com a un ofici moral on el professor esta sempre immers en valoracions morals i té que decidir èticament el que esta be o mal. Les activitats que cal aplicar son aquelles que possibiliten a l’alumnat a adquirir coneixements i habilitats que els capaciten a prendre les seues pròpies decisions.

Per a acabar dir que l’ultima concepció de la teoria educativa seria l’educació com a sistema crític on el professor té una visió política. En aquesta visió apareix el docent transformador on busca com a objectiu alliberar consciencies ( control social).