La educació s’analitza des de 3 conceptes. Com a sistema, com a tasca i com a professió.

Avui vaig a parlar sobre el concepte d’educació com a professió ja que vaig escriure un post sobre un professor que hem va agradar molt i em fa fer veure tot l’entramat de l’educació d’una manera diferent.

Trobem el docent com a tècnic i el docent pràctic o reflexiu. El docent tècnic es fa una pregunta i es “ com tinc que ensenyar eficaçment?”.

Hi ha diferents autors que han escrit sobre el tema; Sanchez Bañuelos, Mosston. Parlen sobre diferents metodologies d’ensenyament per a ser un millor professional. Dins aquesta visió tècnica de com ensenyar s’estableixen objectius per a aconseguir-los i es plantegen a traves de taxonomies, que son classificacions o distribucions jeràrquiques. Parteixen dels principis educatius generals per exemple les taxonomies motores i van evolucionant cap a objectius mes complexos.

D’altra banda el docent pràctic reflexiu entén l’educació com una pràctica lliure i deliberativa. El fonament de l’educació no es científic sinó humanístic, on l’objectiu es desenvolupar d’una forma correcta a l’esser humà. La ètica ocupa un lloc fonamental en aquesta perspectiva.

Tom (1981) un autor, parla de la docència com a un ofici moral on el professor esta sempre immers en valoracions morals i té que decidir èticament el que esta be o mal. Les activitats que cal aplicar son aquelles que possibiliten a l’alumnat a adquirir coneixements i habilitats que els capaciten a prendre les seues pròpies decisions.

Per a acabar dir que l’ultima concepció de la teoria educativa seria l’educació com a sistema crític on el professor té una visió política. En aquesta visió apareix el docent transformador on busca com a objectiu alliberar consciencies ( control social).